Anem a vorer si escric sobre una experiencia meravellosa....
Escolteu aquesta cançò!: Grita - Jarabe de Palo
Temps fa que pensava que tenir els teus dits amb els meus seria l'acció més meravellosa mai vista... després de besar-te, és clar.... i sabeu què? No n'estava equivocat. No era càlida, pero sí suau, fràgil, preciosa sensació. El meu cor hauries escoltat amb el mínim esforç i els meus llavis cridant els teus amb tot l'ardor del mon. Observant-te amb adoració, només tu i jo. Per què necessitar més? Que es pari el temps ara mateix, per l'amor de Déu... deixa'm estar aixina per ara i per sempre.
"Oblida-ho tot, tu i jo, dues vides, un amor encara per descobrir i una llarga vida per compartir"
Una abraçada, un bes rere d'un altre, una sensació nova, un altre record a la col·lecció.
Però encara he d'esperar, per sanar els roïns desitjos del teu cor. Esperar... esperar...
Maríaaaaaaaaaaa!!! Posa't béeeeee, malaltetaaaaa meuaaaa!!
jueves, 22 de octubre de 2009
Contacto...
Piripurí! No pot ser descobert encara :P en 12:07
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
y ese cambio tan repentino de temaaa?? jaja si ya estoy casi bieeeeen!! jaja aunque creo que me ha vuelto a subir la fiebre T_T :)
Jo realment mai he sentit eixa sensació. M'alegre que tu l'hages tinguda, :).
Publicar un comentario